Allò que el vent (mai) s’endugué

Tema 28: Gone Whith the Wind (Allò que el vent s’endugué) “Cançó de Tara”. Max Steiner (1939)

En el repertori de l’OAM tenim abundants peces de música de cinema perquè en el segle XX va néixer i es va consolidar aquest estil musical mig simfònic i mig popular. Toquem temes monogràfics d’una sola pel·lícula i temes amb col·leccions de bandes sonores.

Gone Whith the Wind (Allò que el vent s’endugué) és una pel·lícula amb una magnífica banda sonora mereixedora de tenir una partitura pròpia. Josep Maria Nogués desplega totes les possibilitats de l’orquestra amb un potent i a la vegada delicat arranjament que reflecteix totes les  passions que es viuen en aquest mític film.

Allò que el vent s’endugué (1939) va arribar a Barcelona 11 anys després de la seva estrena als Estats Units, per culpa de la censura. Al final es va permetre la seva projecció qualificant el film amb RRR (Para mayores, con reparos).

En aquest cinema de la Diagonal també s’hi van fer grans concerts, com el de Louis Armstrong, l’any 1955

Maximilian Raoul Steiner (Viena, Àustria, 1888 – Hollywood, Califòrnia 1971), més conegut com a Max Steiner, fou un compositor de cinema austríac nacionalitzat estatunidenc. És un dels més prolífics compositors que hagi tingut Hollywood al llarg de la seva història.

El seu padrí fou el compositor Richard Strauss, que el va influir molt en la seva manera de compondre. Va estudiar amb un altre gran simfonista: Gustav Mahler.

Max Steiner va consolidar, el que s’ha anomenat l’estil Hollywood, a l’haver aplicat per primera vegada un tema bàsic, el denominat “leitmotiv” sobre el qual s’elaboraven una sèrie de variacions. Tot i que Steiner ha estat anomenat “l’home que va inventar la música de cinema moderna”, ell mateix va afirmar que, “la idea es va originar amb Richard Wagner … Si Wagner hagués viscut en aquest segle, hauria estat el compositor de música de pel·lícules número 1”.

Pel·lícules famoses de Max Steiner: King Kong (1933): Gone Whith the Wind (Allò qu el vent s’endugué) (1939); They Died with Their Boots On (Van morir amb les botes posades) (1941); Casablanca (1942)…

Vídeo: “Tema de Tara”. Banda sonora de Gone Whith the Wind (1939)

Com compondre una melodia d’èxit?

Es tracta de trobar una molt bona cèl·lula melòdica i construir el tema.

Aquest, com molts temes populars, es compon de quatre frases: a  a’  b  a’, una combinació infal·lible perquè un tema equilibri la repetició i la variació.

Només mirant la partitura d’una manera gràfica, sense llegir les notes ni els ritmes es veu com està construïda. La partitura correspon del minut 0’18 a l’1’50’’ del vídeo.

Tema a: Bonica melodia que fa com una respiració curta començant amb un gran salt, en fa una altra similar i una de llarga amb embranzida (1, 2 i 3).

Tema a’: Com que el tema és bonic, el torna a repetir perquè es recordi, però donant sensació de final.

(Es podria quedar aquí, però quedaria curt i no es pot repetir més sense cansar).

Què fa el compositor? Una variació:

Tema b: Fa les respiracions més agudes i fa una volada final per tornar al tema a’.

Tema a’: Com que el tema és bonic, el torna a repetir per acabar. I ja està! Després cal jugar amb el tema i combinar els colors dels instruments!