Poble Nou (Sardana) de Jordi Domingo Mombiela, amb arranjament de Josep Maria Nogués.
Aquesta entrada al blog és un homenatge al mestre Domingo, per la seva gran tasca musical i en agraïment per haver compost la inspirada sardana Poble Nou.
Amb aquesta sardana us fem també un homenatge a la gent del Poblenou, que heu acollit l’Orquestra Amics de la Música des de la seva fundació fins l’actualitat.
El local de referència de l’OAM és el teatre del Centre Cívic Can Felipa, situat a les golfes d’un edifici del Poblenou de Barcelona. El gaudim setmana darrera setmana en els nostres assajos i en els concerts trimestrals que oferim al públic.
Qui entra per primera vegada a Can Felipa queda sorprès per l’amplitud de l’edifici i perquè no és habitual trobar un teatre tan gran ubicat en unes golfes tan boniques.
L’any 2025 l’OAM, fa 50 anys i tenim ganes de celebrar-ho amb tots vosaltres.
L’11 d’abril de 2025 us oferirem un gran concert al teatre del Casino l’Aliança del
Poblenou. Aconsegueix la teva entrada!
Al llarg de l’historia, a l’espai de Can Felipa s’han pres importants decisions comercials i arquitectòniques, i s’hi han viscut múltiples experiències de la gent que hi ha treballat.
La fàbrica sempre va estar dedicada al ram del tèxtil. Va ser fundada l’any 1856 per Felipe Ferrando (d’aquí prové el nom popular de “Can Felipa”). Amb el temps, ha anat passant per diferents empreses i s’han anat fent ampliacions de l’edifici. La fàbrica va estar en funcionament fins a l’any 1978 i gràcies a les lluites veïnals ha passat a ser un Centre Cívic.
L’edifici té un gran interès arquitectònic perquè s’aparta de
l’estil de les fàbriques habitual a l’època, de tipus manchesterià, amb totxo vermell, perquè Can Felipa
està concebut “a la francesa”, amb uns finestrals amb quarterons i una teulada de pissarra amb mansardes.
Quant a les vivències personals, hem recollit un poema de Ricard Creus, del llibre 36 poemes a partir del 36 (1978) on el poeta explica la seva entrada com a aprenent a Can Felipa, llavors una important fàbrica del ram de l’aigua, que eren les fàbriques dedicades als tints, aprests i acabats de peces tèxtils.
Poema 29
Em van vestir d’empresa
i em posaren un gran davantal de bruts,
de la meva roba de nen en van fer draps
i vaig saber per sempre més què era el cos nu.
A catorze anys em van treure la son de les orelles,
només d’entrar ja em van vestir d’empresa
i amb un cossi de tint a cada mà
vaig traginar tot el dia sota embarrats, entre vapor;
els homes renegaven fort per fer-se entendre,
les dones s’explicaven amb ganyotes de mans i llavis.
A fora va continuar sent de dia tot el dia,
A dins la vaporada m’ho feia veure borrós tot
I en mullava el cos sota la roba
I el vestit humit em lligava els moviments
I se’m clavava arreu del cos…
El poeta Ricart Creus i Mazo (Poblenou, Barcelona, 1928 – Anglès, la Selva, 2021) va néixer el mateix any que el músic Jordi Domingo i Mombiela (Barcelona, 1928 – Barcelona, 1991), el compositor de la sardana Poble Nou.
Jordi Domingo, estudià piano, composició i direcció d’orquestra al
Conservatori Municipal de Música de Barcelona amb els mestres Tomàs
Buxó, Joaquim Zamacois i Pich Santasusana.
Com a compositor, va conrear diversos gèneres, entre els quals l’orquestral, el piano solista, el coral, els lieder, les sardanes i també va fer una gran producció de música comercial durant els anys 60, component i arranjant temes per a cantants o conjunts com Ramon
Calduch, José Guardiola, Salomé o Rudy Ventura.
Va ser catedràtic de música i va realitzar una intensa labor pedagògica.
